MECANISME DE REPLICACIÓ DEL DNA EN EL VIRUS SV40

Com ja sabem, el virus SV40 és un virus amb DNA de doble cadena i de forma circular. Aquest DNA té un únic lloc d’origen de replicació, està definit com un lloc específic del genoma. La replicació és bidireccional, la qual cosa vol dir que es forma una bombolla de replicació, la qual ca augmentat de mida a mesura que avança la replicació. Les dues cadenes avancen a partir de l’origen de replicació, tant en un sentit com en l’altre.

Replicació del DNA

Replicació del DNA

Augment de la mida de la forquilla de replicació.

Augment de la mida de la forquilla de replicació.

 

La replicació és semidicontinua, la qual cosa significa que una de les cadenes de DNA es replica de forma continua, mentre que l’altra cadena es replica per fragments. Açò és degut a que l’enzim que du a terme la replicació sols actua en sentit 5’-3’. Com que la doble hèlix es va obrint a mesura que avança la replicació, l’enzim no pot començar la replicació des de l’extrem 5’ de la cadena, i per tant ha d’anar replicant fragmenta a mesura que s’obri l’hèlix. Cadascun dels fragments que es formen en la cadena discontinua, s’anomena fragment d’Okazaki; posteriorment aquest fragments seran units per l’actuació d’un altre conjunt d’enzims.

Replicació semiconservativa

Replicació semiconservativa

Degut a que aquest virus no presenta els seus propis enzims, ha d’utilitzar els que té la cèl·lula hoste, els quals seran:

–          DNA polimerasa III, la qual fa una copia exacta dels nucleòtids de ambdues cadenes del ADN, col·locant els nucleòtids complementaris quan es separa la doble hèlix.

–          DNA polimerasa I, elimina els encebadors dels fragments d’Okazaki, reemplaçant els nucleòtids de RNA per nucleòtids de DNA.

–          DNA lligasa, lliga els diferents fragments d’Okazaki.

–          Primesa, és la que sintetitza els encebadors per a que la DNA polimerasa III puga unir-se i començar a copiar.

–          Helicases, participen en el trencament dels ponts d’hidrogen que uneixen els parells de bases nitrogenades complementàries. Posteriorment s’encarrega de controlar el reordenament de les bases nitrogenades complementaries en la molècula de DNA nova, per evitar alteracions en la seqüència.

–          Topoisomerases, eviten el superenrotllament en la part anterior de l’hèlix per on es va separant la doble cadena.

D’aquesta manera i amb la col·laboració de tots aquests enzims, el virus SV40 pot replicar el seu DNA i formar nous vius.

Podeu veure amb més detall aquesta inforamció en el següent vídeo.

Sin categoría

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 15 7 ?