El virus del Simi 40, va ser descobert el 1960 com a contaminant en les vacunes de poliovirus. Poc després, es va demostrar que posseeixen activitats oncogèniques (causants de càncer) . En el moment en el què el virus va ser reconegut i eliminat de les vacunes , milions de persones a tot el món ja havien estat exposades a SV40. Les possibles conseqüències d’aquestes exposicions segueixen sent el tema de debat. Hi ha proves sòlides de que el SV40 està causant infeccions humanes avui en dia, fins i tot en persones massa joves per haver estat exposades a les vacunes contaminades.
Les primeres vacunes contra la poliomielitis van ser preparades en cultius cel·lulars establerts amb ronyons de micos rhesus. Macacos asiàtics, especialment els micos rhesus, són els hostes naturals de SV40, i els seus ronyons sovint estan infectats. La presència de SV40 en els cultius de cèl·lules renals utilitzats per a la producció de vacunes va escapar a la detecció ja que no va aconseguir produir canvis cel·lulars recognoscibles o efectes citopàtics.
El procés d’inactivació que s’utilitza per produir la mort a la vacuna (Salk) antipoliomielítica no va poder destruir completament la infectivitat de SV40, deixant el virus viu residual en molts dels lots de la SV40. La vacuna antipoliomielítica oral viva atenuada (Sabin) utilitzada en els assajos de camp abans d’obtenir la llicència, estava contaminada amb alts nivells de SV40 perquè no hi havia un pas d’inactivació en la seva producció. Totes les poliovacunas en ús després de 1963 es creia que estaven lliures de contaminació per SV40. No obstant això, un informe publicat el 2005, va mostrar que les poliovacunas orals de després de 1963 preparades a Rússia i que es van utilitzar potser fins a 1978, contenien SV40. No se sap quantes persones exposades a SV40 per les vacunes contaminades es van infectar en realitat, però ja que milions de persones van ser exposades a vacunes contaminades, és probable que hi haguera un nombre considerable d’infeccions humanes. És possible que hi haja altres fonts d’exposició humana a SV40, a més de la vacuna, però no s’ha demostrat amb l’excepció de casos aïllats de contactes amb micos.
